Entonació i pausació: el ritme i les frases en anglès
8/8/2025
1. Entonació, pausació i èmfasi tonal
L'entonació fa referència a quines paraules dins d'una frase han de ser accentuades o destacades.
Conèixer l'accent de les paraules aïllades no és suficient — dins una frase, hi ha paraules que normalment tenen èmfasi i aquí no en tenen, i d’altres que habitualment no es remarquen però caldrà destacar-les.
Això no només afecta la naturalitat, sinó que:
L'entonació en anglès forma part essencial del significat!
L'entonació ens ajuda a expressar:
- Quina informació és clau i quina és de fons (paraules de contingut vs. paraules funcionals);
- Quina informació és nova i quina ja ha estat esmentada;
- Quines paraules serveixen per contrastar o comparar.
Resumim això en tres regles d'entonació:
✅ Regla 1: En un nou tema, les paraules de contingut es remarquen i les funcionals no
Paraules de contingut: substantius, verbs, adjectius, alguns adverbis
Paraules funcionals: articles, conjuncions, preposicions, pronoms, verbs auxiliars, el verb "be", alguns adverbis
Exemple:
My best friend Elizabeth bent down to pet a little cat near the edge of the road, then continued on her way.
Paraules accentuades (en negreta):
My best friend **Elizabeth bent down to pet a little cat near the edge of the road, then continued on her way.
🔁 Pràctica:
Prova de remarcar només les paraules en negreta. Et sona més natural?
✅ Regla 2: No repetir l’èmfasi en informació coneguda
Si una paraula de contingut ja s'ha mencionat, no cal tornar-la a remarcar.
Això també passa en català:
- A: Aquest pastís és boníssim.
- B: Sí, és realment bo!
L'èmfasi cau a "realment", mentre la resta es pronuncia de manera més suau i ràpida.
En anglès, aquesta regla és encara més crítica per mantenir la coherència del discurs.
✅ Regla 3: En un contrast, només les paraules en oposició reben èmfasi
Quan hi ha contrast, només les paraules contrastades es remarquen — fins i tot si les altres són paraules de contingut.
Exemples:
- I said to look under the table, not on the table!
- It’s a pen, not a pin!
🧠 En català, també posem sovint la paraula clau al final per destacar el contrast.
2. Pausació (Phrasing)
Quan parlem, fem pauses per respirar, però també per ajudar l’oient a entendre millor l’estructura i el significat de la frase.
📌 Regles habituals de pausació en anglès:
- Pausa breu després de signes de puntuació:
, . ; : ! ? - Pausa després del subjecte:
The boy sitting next to me | is named David.
- Pausa abans de conjuncions: and, or, but, however...
- Pausa abans de preposicions: on, in, to, by... (excepte of, que sovint no es separa)
- Pausa abans de subordinades (com amb that):
I know | that you heard me.
3. Èmfasi tonal (Tonic Stress)
L’èmfasi tonal és l’última síl·laba amb èmfasi abans d’una pausa important. Té un paper central en l’intonació.
Exemple:
My best friend Elizabeth |
→ La síl·laba-zabethaElizabethés l'èmfasi tonal
🌀 En què es diferencia d’un èmfasi normal?
- Té la entonació més alta de tota la frase
- Després ve una caiguda ràpida amb un petit repunt — creant la típica melodia ascendent "ʅ"
Això es coneix com entonació ascendent de continuació, indicant que el discurs segueix, en contrast amb la caiguda al final de les frases tancades.
✅ Recomanació per a la pràctica
Al principi, aplicar aquestes regles pot semblar forçat. Això és perquè la teva entonació prèvia pot estar fossilitzada.
Però aprendre una llengua és crear nous hàbits.
💡 Dedica 10 minuts al dia a la pràctica d'eco (shadowing),
i desenvoluparàs de manera natural un ritme entonatiu correcte — parlaràs amb fluïdesa!
📚 Font
Text de Karen Steffen Chung
Professora associada, Departament de Llengües Estrangeres, Universitat Nacional de Taiwan